EO! Edició Interespècies

21 May 2022 - 20:00

5 euros

Aquest dissabte 21 de maig, dediquem l'EO! a la temàtica Interespècies: quan les espècies es troben, i podrem veure les creacions:

• Shiro, de Miriam Marce Martinez i Laura Amo: Shiro significa blanc en japonès. Una esfera blanca d'on tot origina i cap on tot va, on hi trobem tota la gamma de colors que som. Som dos individus que ens coneixem i acabem formant i transformant junts.
• Habitar Indescifrable, de Cristóbal Santa Maria Cea: és una investigació escènica que presenta l'atmosfera i l'estat d'un ésser que transita per la contradicció, la fantasia i la pèrdua de voluntat. Aquest cos es veu posicionat per imaginaris i textures que ressonen en algun lloc de la memòria.
• Roots, de Valentina Ursache, és una investigació personal que a través del diàleg entre moviments i fotografies ens explica sobre com neix una invertebrada, com pren una forma, arrela i torna a canviar de forma. En aquesta proposta els valors de conducta social i les relacions interpersonals són anomenades arrels perquè és una forma d'ancorar-se en la manera de construir la vida.
• Work in progress d'un monòleg de teatre, d'Eva Blay: Ella viu i sobreviu al Raval. Fa temps que hi va nèixer i coneix els racons i les històries.
• Habita/es, de Mauricio Czajkowski: Hábitat, habitar, habitar-se. El cos, l'espai, els vincles i el temps
• De vuelta, d'Adrián R. Paredes: "Potser, el millor que podem fer per la natura és tornar-li l'espai que li pertany, al mateix temps que hi tornem, fins a reconèixer-nos-hi". És innegable que ens hem de relacionar de manera menys jeràrquica —idealment, horitzontal— amb la resta d'espècies que habiten la Terra si volem preservar la vida. Però seria un error posicionar-nos com a "herois salvadors del planeta", ja que llavors estaríem incorrent en les mateixes lògiques colonitzadores i patriarcals que ens han portat fins aquí. Es tractaria més aviat de retirar-nos amb humilitat i en silenci, deixar d'ocupar ecosistemes, permetre que allò silvestre generi lliurement els processos simbiòtics que sovint obstaculitzem, observar, escoltar, aprendre'n, fins a recordar que som, senzillament, una part més de una enorme xarxa interdependent. Aquesta breu peça de dansa, de caràcter minimalista i sensorial, pretén expressar aquest doble moviment, tant extern (allunyar-se per deixar espai) com intern (mimetitzar-se amb l'entorn).