ITINERÀNCIES - Cicle de Dansa

27 February 2022 - 19:00

10 €

Itineràncies és un cicle de mostres de dansa organitzades per nunArt amb la intenció d'afavorir els espais de visibilització i trobada entre persones i els seus processos creatius i un públic que l'entenem com a situat, interrelacionat i creatiu. Una mirada a les mostres com a espai de recerca on poder compartir diferents recorreguts.

El 27 de febrer compartirem els treballs de:

Urban Motion Cía - Symbiosis (15')

És una peça que es basa en la relació que s'estableix entre dos cossos per cohabitar i beneficiar-se mútuament en el desenvolupament del moviment. L'eina principal que s'utilitza en aquesta peça és la dansa conceptual, més que no pas catalogar el moviment creat en un estil de dansa en específic.

Mitjançant els conceptes treballats a la dansa s'intenta aconseguir un híbrid de moviment per a aquesta peça en particular. Es generen "loops" de moviment, figures simètriques i asimètriques que connecten i desconnecten.

L'espectador, se submergeix en una atmosfera canviant, densa i fluida, que l'endinsarà en un viatge on podrà experimentar la connexió entre dos cossos i com es genera aquesta anomenada "Symbiosi".

Josefina Colli - Fràgil (8')

“Fràgil” cerca ser un espectacle unipersonal que combina les tècniques de Dansa Contemporània i el Circ: Cyr Wheel.

Què és la fragilitat? Com podem elaborar materialment la fragilitat del que s'ha trencat? Com es reconstrueix una caiguda? Com vull que em vulguin?

Investigar la violència i el maltractament com a maneres estratègiques de dominació de l'altre que converteixen el cos en un testimoni silenciós del que passa ia l'espai (el racó) en la possibilitat de trobar l'existència d'un món de reconciliació. Moments de reflexió i perdó, tancament de cicles, adéus no expressats i reconciliació amb un mateix, amb els absents o el passat.

Berta Vilarrasa - Nel mezzo del cammin di nostra vita, mi ritrovai per una selva oscura… (23')

Com ressona l’imaginari dels inferns de Dante en un cos que respira, es mou, parla, es comunica més de 700 després que ell els descrivís? Com ressonarien en un cos les veus dels condemnats a l’infern? Quina ressonància té un cos habitat per tantes veus sedimentades al llarg de tant i tant de temps? Com tots els cossos dels condemnats es troben en un sol cos? 

“Què queda del meu cos? Què queda de mi? Què em persegueix? D’on ve…? D’on ve…? D’on ve…?” 

David Nóvoa - Formas de Desaparecer (15')

Quan desapareixem, tot al nostre voltant es converteix en una sorpresa, nova i intacta. Desaparèixer podria ser aprendre a escoltar aquesta veu interna que ens serveix de guia. Potser l'estat d'alerta significa estar sempre llest per respondre-hi, però cap persona no pot estar alerta tot el temps. En aquests moments, és vital aprendre a perdonar-se. És curiós que la dansa podria ser una forma de desaparèixer.